- Email: intelacmarket@gmail.com
Veneçuela es troba en un col·lapse econòmic, provocat per una crisi política prolongada, que ha desencadenat la crisi migratòria més gran de la història recent d'Amèrica del Sud, uns 4 milions de veneçolans que s'estima que han fugit del país en els últims anys. Això ha provocat un augment de prop del 50% de les sol·licituds a Espanya l'any passat quan es va consolidar aquesta nova tendència, ja que la majoria de veneçolans que es dirigeixen a Europa busquen refugi al país amb el qual comparteixen llengua i patrimoni. En aquest sentit, els estats membres de l'Àrea Europea de Lliure Comerç (AELC), que inclou els 28 països de la UE, més Noruega, Suïssa, Islàndia i Liechtenstein, els veneçolans van presentar més de 18.400 sol·licituds d'asil de gener a maig de 2019, que representen aproximadament el doble durant el mateix període del 2018, fet que els converteix en la segona nacionalitat amb el nombre més elevat de sol·licituds a Europa després dels sirians. Al seu torn, Espanya s'ha convertit en un dels principals receptors de sol·licituds d'asil de la UE, gairebé tantes com Itàlia, que es trobava entre els països més afectats per la crisi del 2015. L'any passat, a Roma, les arribades es van reduir a la meitat després d'introduir controls fronterers més estrictes. No obstant això, només una part dels sol·licitants d'asil són acceptats pels estats europeus, i els rebutjats es veuen obligats a tornar a casa seva o presentar una segona sol·licitud. Però per als que es queden, molts s'enfronten a reptes per integrar-se al mercat laboral.
La integració laboral dels migrants i refugiats d'Amèrica Llatina i el Carib (ALC) necessita d'un enfocament comú entre els països d'acollida que destaqui les bones pràctiques, i que alhora examini les barreres d'integració. Les investigacions mostren que la migració qualificada dels països d'ALC ha augmentat espectacularment durant l'última dècada. Això pot ser degut a l'augment del nombre de persones que demanen asil polític a la Unió Europea, impulsades pels refugiats llatinoamericans, especialment de Veneçuela. L'augment va ser en part causat per un augment de veneçolans i altres sol·licitants d'asil llatinoamericans que fugen de les crisis polítiques i econòmiques als seus països. Una de les raons potencials d'això és que tradicionalment, moltes persones de LAC que fugien dels règims polítics o de la violència de les bandes, s'han refugiat als Estats Units d'Amèrica, però l'administració de Trump va dificultar molt més que les persones demanessin asil, per la qual cosa molts van optar per Europa.
Les anàlisis sobre els immigrants i els mercats laborals als països desenvolupats conclouen que els immigrants tendeixen a situar-se als extrems. D'una banda, responen a la demanda de treballadors altament qualificats i, de l'altra, tendeixen a trobar feina en àmbits tradicionalment menys qualificats. En aquest sentit, el desenvolupament del projecte parteix d'una anàlisi integral i una avaluació de necessitats dels reptes, obstacles i oportunitats del col·lectiu objectiu per integrar-se al mercat laboral.
La informació sobre el nivell d'educació dels migrants és força limitada; tanmateix, la poca informació disponible mostra una alta participació de persones que han anat a la universitat o han acabat els estudis secundaris. Això demostra importants barreres pel que fa a l'educació mitjana de la població dels països d'origen. Hi ha poca informació disponible sobre les ocupacions dels immigrants. Però hi ha indicis que mostren una bretxa entre la inserció laboral i el nivell d'estudis de la majoria dels migrants.
Els migrants i els refugiats en general tendeixen a tenir unes taxes d'atur més altes, majors dificultats d'ocupabilitat i salaris més baixos, la vinculació al mercat de treball és menor i tenen més dificultats per trobar i mantenir una feina de qualitat. La UE reconeix que la cultura i la diversitat són elements vitals de les economies i la competitivitat dels seus països i de les seves relacions internacionals amb tercers països. No obstant això, tot i que cada vegada es posa més èmfasi en la necessitat de més migrants econòmics, la por a perdre llocs de treball, la xenofòbia i els sentiments negatius estan generalitzats entre les societats europees. Com que els fluxos migratoris es veuen afectats per la política, la política de migració i asil són en part responsables del tipus d'immigrants que reben els països, el seu rendiment econòmic, la seva funció en l'economia i la percepció de les societats locals cap als immigrants.
Els migrants i refugiats dels LAC s'enfronten a moltes barreres per integrar-se al mercat laboral. Les principals barreres son les que impedeixen la participació plena al mercat de treball i interacció amb una manca de confiança en si mateixos per a sol·licitar de llocs de treball, manca de homologació dels estudis, manca de voluntat de treballar, falta d'experiència, però també l'estigma i discriminació dels empresaris entre d'altres.
La situació dels migrants i refugiats pot millorar en la mesura que els governs i les organitzacions no governamentals puguin canviar els factors institucionals i socials els quals tenen un fort impacte en el benestar social i econòmic dels migrants i refugiats. La integració s'ha d'aconseguir en coordinació amb altres canvis en un enfocament integral que tingui en compte tots els aspectes crítics. En aquest sentit, el projecte pretén donar suport i reforçar el suport integral d'informació, formació, millora de competències i orientació per a la inserció de persones migrants i refugiades en el mercat laboral.